El Conseller d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca ha anunciat que “anem a destinar 29,5 milions d’euros en ajudes per facilitar l’accés de joves i nous agricultors al sector”.
Aquesta ordre d’ajudes és la més ambiciosa dels últims anys i presenta importants novetats, com l’ampliació de l’import mínim de l’ajuda, que passa de 20.000 a 30.000 euros, i l’import màxim, que s’incrementa de 70.000 a 80.000 euros.
A més, contempla un complement específic per a les zones amb limitacions naturals com la horta de València de 10.000 euros.
Barrachina sol·licita al Govern d’Espanya que, “en lloc de destruir preses i embassaments, hauria de centrar-se en construir totes les necessàries per garantir la seguretat de la població, oferir més flexibilitat per netejar els llauradors i agilitzar el procés d’autoritzacions”.
“A Europa demanem un tracte igualitari per als nostres productes, més equitat, més impuls a la innovació i una millor coordinació fitosanitària en les inspeccions d’origen”.
El Conseller d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca, Miguel Barrachina, ha destacat que “les nostres línies estratègiques per al sector primari són la llibertat, la simplificació, la gestió adequada dels recursos hídrics i la defensa del sector davant la demonització que ha patit en els últims anys”.
Així ho ha expressat el Conseller d’Agricultura durant el desayuno informativo organitzat per Nova Economia Fórum, on ha analitzat la situació actual del sector i detallat les principals línies estratègiques del seu departament.
Durant la seva intervenció, Miguel Barrachina ha anunciat que “en les properes setmanes llançarem una convocatòria d’ajudes per un total de 29,5 milions d’euros, destinada a donar suport als joves i nous agricultors i fomentar les noves incorporacions al sector”.
“Aquesta iniciativa busca oferir un impuls econòmic significatiu a aquells que aposten pel futur del camp, garantint el relleu generacional i la sostenibilitat del sector agrícola,” ha afegit el conseller.
Barrachina ha afirmat que “aquesta ordre d’ajudes és la més ambiciosa dels últims anys i presenta importants novetats, com l’ampliació de l’import mínim de l’ajuda, que passa de 20.000 a 30.000 euros, i l’import màxim, que s’incrementa de 70.000 a 80.000 euros”.
A més, aquesta ajuda contempla un complement específic per a les zones amb limitacions naturals, com la horta de València, de 10.000 euros.
En aquesta línia, ha subratllat que el relleu generacional és un dels pilars clau de l’estratègia política del Consell de Carlos Mazón, i ha remarcant que “hem reduït la pressió fiscal en eliminar l’impost de successions i donacions, i hem rebaixat l’impost de transmissions de finques agràries, passant del 10% al 4%, amb l’objectiu de facilitar l’accés de les noves generacions al sector agrícola i assegurar-ne la continuïtat”.
En aquest sentit, el Conseller ha afirmat que “per alleujar la càrrega burocràtica que afronten agricultors, ramaders i pescadors, apostem per la simplificació, per oposar-nos al quadern digital, i implementem un nou registre d’explotacions ramaderes més senzill i accessible, que faciliti la seva tasca diària”.
“El seu lloc està al camp, a la ramaderia o al mar. Ells són els que saben cuidar el que els dóna de menjar. Nosaltres apostem per la promoció, no per la sanció, i brindem suport incondicional davant aquells que intenten treure’ls el prestigi, per després deixar-los sense aigua, dir-los que no poden plantar l’hortalissa d’hivern o que no poden sortir a pescar”.
Així mateix, ha remarcant que els agricultors amb els seus tarongers “són capaços de depurar totes les emissions de la totalitat del parc mòbil valencià, inclosos els camions. L’ecologista que pisa el camp es diu agricultor; l’animalista que defensa els animals es diu ramader; i l’ecologista que està al mar es diu pescador i treu més de 150.000 tones de plàstic del mar”.
El Conseller ha defensat que la tasca dels nostres agricultors, ramaders i pescadors “és absolutament indispensable”, i ha citat com a exemple que quan un ramader en extensiu desapareix, “l’administració es veu obligada a contractar vigilants per substituir-lo, brigades de neteja per fer tasques que 72.000 caps de bestiar fan de forma natural, i bombers per extingir incendis”.
D’altra banda, Barrachina ha assenyalat que “l’any passat va ser un clar reflex de la realitat de la nostra agricultura i el sector primari, passant d’una sequera extrema a les inundacions, la qual cosa posa de manifest els reptes als quals ens enfrontem.”
No obstant això, com ha continuat el Conseller, “malgrat els reptes, hem aconseguit batre récords d’exportació. El sector agroalimentari ha estat el motor principal de la balança comercial exterior de la Comunitat Valenciana, amb un saldo positiu de 3.504,5 milions d’euros. Si la Comunitat Valenciana s’ha consolidat com un referent exportador, ha estat gràcies a l’esforç i l’impuls d’aquest sector”.
Més infraestructures hídries i un Pacte Nacional de l’Aigua
El Conseller d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca ha destacat els 99 milions d’euros que el seu departament va a destinar aquest any a la millora de les infraestructures hídries. “Aquesta inversió, que representa un increment del 60%, es destinarà principalment a la modernització dels sistemes de regadiu, a garantir l’abastiment d’aigua i a la realització d’obres d’encauzament.”
“És crucial disposar de les infraestructures adequades per mitigar els efectes negatius de possibles noves riades. Si el Govern d’Espanya hagués portat a terme les infraestructures previstes i localitzades, les conseqüències de les riades del mes d’octubre passat haurien estat significativament menors. És urgent adoptar mesures que protegeixin la ciutadania“, ha assenyalat.
En aquest sentit, Barrachina ha criticat la falta de resposta del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic després de cinc mesos d’espera des que la Generalitat presentés el Pla contra Inundacions: “Portem cinc mesos d’inacció per part del Govern d’Espanya davant un pla que inclou actuacions que podrien salvar vides”.
El conseller ha recordat que el passat 7 de novembre el Ministeri es va comprometre a estudiar el document enviat per la Conselleria, que recull una inversió de 2.390 milions d’euros, a executar durant cinc anys, per a la implementació de mesures urgents i preventives davant les inundacions. No obstant això, “fins a la data, i malgrat l’urgència, no hem rebut cap resposta ni avenç per part del Govern central”.
Durant el seu discurs, Barrachina ha expressat, una vegada més, el seu rebuig als retallades en el transvasament Tajo-Segura impulsats pel Govern central, ja que es tracta de “decisions polítiques, preses sense aval tècnic, que representen una greu amenaça per a l’agricultura alacantina i la condemnen a la desaparició de 10.000 milions d’arbres”.
“És imprescindible que les decisions que afecten els recursos hídrics compten amb el consens de les comunitats autònomes implicades”, per això, ha reiterat l’urgència d’assolir un Pacte Nacional de l’Aigua perquè “la nostra terra necessita una política hídrica justa i equilibrada, que permeti als agricultors mantenir la seva activitat i assegurar l’ocupació que depèn d’ella. L’aigua és una qüestió d’Estat, és de tots, no és propietat de ningú”.
Preses i Embassaments
Miguel Barrachina ha destacat que “és essencial revisar totes les preses i dur a terme les accions necessàries, tal com estem fent a Buseo. No ho hem dubtat ni un instant, primer amb un contracte d’emergència de 4,7 milions per realitzar les reparacions, i ara, una gran inversió per assegurar la seva viabilitat i la seguretat dels ciutadans dels voltants de la presa. Altres només es limiten a reparar algunes, però no planifiquen ni construeixen per al futur. A Buseo, anem a invertir més de 30 milions“.
“Li demanem al Govern d’Espanya que, en lloc de destruir preses i embassaments, s’enfoqui en construir les infraestructures necessàries per garantir la seguretat de la població. A més, és fonamental atorgar més llibertat per netejar els llauradors i agilitzar les autoritzacions“, ha matisat.
Pressupost 2025
El conseller ha recordat el pressupost amb el qual comptarà el seu departament aquest any, un total de 457 milions d’euros, el que representa un increment del 26,1% en comparació amb l’any anterior.
Barrachina ha assenyalat que “a aquesta inversió de la Conselleria s’hi suma el pressupost dels organismes autònoms, com l’Agència Valenciana de Foment i Garantia Agrària i l’IVIA, que disposaran de 341 milions d’euros destinats al sector. En total, la Conselleria d’Agricultura, juntament amb els seus organismes autònoms, comptarà amb un pressupost de 726 milions d’euros per al 2025.”
Respecte a les inversions per a la reconstrucció després de les riades i pluges que van afectar la Comunitat Valenciana, la Conselleria destinarà un total de 145 milions d’euros, dels quals 4,6 ja s’han executat, 103,2 milions es invertiran el 2025, i els altres 37,2 en pròximes anualitats.
Defensar a Europa els interessos del nostre sector primari
El Conseller d’Agricultura ha subratllat que “a Europa ens trobem en un moment crucial per defensar els nostres interessos. Ara, comptem amb comissaris disposats a escoltar i atendre les demandes del sector”.
“El President Carlos Mazón va estar la passada setmana a Brussel·les defensant el dictamen per ‘Millorar la competitivitat agrícola regional de la UE: una estratègia global que integri condicions comercials equitatives i seguretat fitosanitària’, que va ser aprovat per una àmplia majoria, en què sol·licitava igualtat de tracte per als nostres productes, més equitat, més innovació i una millor coordinació fitosanitària en les inspeccions en origen”.
Finalment, Barrachina ha explicat que, en col·laboració amb el sector pesquer i les altres comunitats autònomes afectades, “estem duent a terme una acció de defensa a nivell europeu perquè els nostres pescadors puguin recuperar els dies de pesca. No permetrem que es perdi ni un vaixell més. Hem presentat al·legacions davant la Unió Europea, que debatrà pròximament la reforma de la Política Pesquera Comuna, amb l’objectiu de protegir els dies de treball dels nostres pescadors.”