L’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA) ha iniciat un estudi de camp per avaluar l’efecte dels plàstics reflectants en el control del trips en cítrics a la Comunitat Valenciana.

A més de formar una barrera física que limita l’accés dels insectes a les plantes, els plàstics metal·litzats reflecteixen la llum solar, creant una font de llum que desorienta insectes diürns com els pugons, trips i mosques blanques, així com també al ‘Diaphorina citri’, vector del devastador HLB.

Durant els pròxims tres anys, es realitzaran mesuraments cada 15 dies per comprovar l’estat de les plagues i analitzar l’impacte d’estes cobertures en aspectes fisiològics de l’arbre, com ara el creixement i la producció.

El pressupost d’Agricultura per a 2025 contempla 39 milions d’euros per a sanitat vegetal i animal i 18 milions d’euros per a reforçar l’IVIA.

L’IVIA ha iniciat un contracte d’investigació amb l’empresa S.A.T. La Plana de Borriana, per avaluar l’efecte de les cobertures plàstiques metal·litzades en la gestió de plagues i malalties en cítrics, com el trips ‘Scirtothrips aurantii’.

Alberto Urbaneja, investigador del Centre de Protecció Vegetal i Biotecnologia de l’IVIA, explica que la citricultura valenciana pateix la pressió de plagues exòtiques que amenacen la productivitat i sostenibilitat dels cultius. “Una de les més alarmants és el trips ‘Scirtothrips aurantii’, conegut com el trips dels cítrics de Sud-àfrica, que causa danys en fulles, brots i fruits, i afecta tant la qualitat com el rendiment de la producció”.

“A més –afegeix Urbaneja–, la possible introducció del ‘Diaphorina citri’ representa una amenaça imminent que podria comprometre seriosament la viabilitat econòmica de la citricultura valenciana”.

En resposta a estos reptes, i basant-se en diverses investigacions internacionals, l’IVIA avaluarà l’eficàcia de les cobertures plàstiques metal·litzades en la gestió integrada de plagues i malalties en els cítrics, així com el seu impacte fisiològic en els arbres.

Aquestes cobertures no sols formen una barrera física per als insectes que passen part del seu cicle al sòl, sinó que també els desorienten, reduint el nombre d’insectes que aterra sobre les plantes.

“La seua superfície reflectant desorienta els insectes en vol, interferint en la seua capacitat de localitzar i colonitzar les plantes hoste. Aquesta disrupció és especialment efectiva, ja que reflecteix llum visible i part de l’ultraviolat des del sòl, creant un ambient confús que redueix significativament la incidència de plagues”, subratlla l’expert.

A més, aquestes cobertures tenen efectes positius en el microclima, com l’augment de la temperatura del sòl i la reducció de l’estrés hídric, millorant la retenció d’humitat i afavorint el creixement i la producció dels cítrics.

Urbaneja insisteix que el seu efecte ja s’havia testat positivament contra altres espècies de trips i pugons a la Comunitat Valenciana, i apunta que esta estratègia podria ajudar a regular el vector del HLB. De fet, en Florida, en estudis amb participació de l’IVIA, es va confirmar que l’ús de plàstics metal·litzats reduïa significativament la presència de ‘Diaphorina citri’ i la incidència del HLB.

Estudi a gran escala

Els assaigs es duen a terme en dos camps de cítrics de S.A.T. La Plana de Borriana, a la província de Castelló. Cada camp compta amb una zona control sense plàstic, una altra amb plàstic negre i una tercera amb plàstic reflectant, tot repetit quatre vegades.

“En un dels camps, de planta jove, analitzem com afecta la cobertura al creixement i a l’entrada en producció. En l’altre, que ja produeix, analitzarem com afecten les cobertures la fructificació, tant en la maduració com en la qualitat”, explica l’investigador.

Finalment, el director de l’IVIA ha remarcat que la detecció del patogen en els insectes vectors abans que els arbres mostren símptomes permetria una resposta més ràpida i eficaç davant la malaltia.

Cal recordar que, davant dels reptes sanitaris que afronten agricultors i ramaders, la Conselleria d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca destina 39 milions d’euros a prevenció i control de plagues i malalties. A esta inversió s’hi suma el pressupost de l’IVIA, amb 18 milions d’euros per a reforçar este centre de referència científica.