La nova exposició del Museu Valencià d’Etnologia recorre l’evolució dels relats fantàstics i la seua vinculació amb la cultura popular i la identitat.
El viatge de Fantasia. De la paraula al producte obri les portes este divendres i es podrà visitar fins a octubre de 2027.

L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia, ha inaugurat este divendres l’exposició ‘El viatge de Fantasia. De la paraula al producte’, una proposta que convida a descobrir com han evolucionat les històries nascudes de la imaginació popular i com han passat de la tradició oral als formats escrits, audiovisuals i digitals.
La mostra, que es podrà visitar fins a octubre de 2027, ha sigut presentada pel diputat de Cultura, Paco Teruel; el director de L’ETNO, Joan Seguí; i la comissària, Gemma Lluch, catedràtica del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València.
L’exposició planteja un recorregut per la història de la fantasia, analitzant-la com a tret identitari i cultural, però també la seua transformació en producte. El relat aborda com les diferents cultures han imaginat mons i personatges i com estes històries han contribuït a explicar la realitat.
Teruel ha destacat que, al llarg del temps, han canviat els canals i les formes de contar històries, des de la transmissió oral fins a la paraula escrita, els mitjans audiovisuals i les noves tecnologies. No obstant això, ha subratllat que es manté la necessitat humana d’imaginar, crear i compartir relats.
Per la seua banda, Joan Seguí ha remarcat que esta proposta busca aprofundir en la riquesa i la utilitat de la cultura popular valenciana, així com comprendre millor la identitat pròpia i el món en què vivim.
Fantasia conta la seua pròpia història
La comissària, Gemma Lluch, ha explicat que l’exposició parteix de la pregunta sobre què és la fantasia per a diferents persones, amb respostes buscades també en llibres i mitjançant intel·ligència artificial. A partir d’esta reflexió, l’equip ha decidit que siga la mateixa Fantasia, escrita amb majúscula, qui narre el seu viatge en primera persona.
En este recorregut l’acompanyen la Saviesa, els Ajudants i la Fàbrica, figures que marquen les diferents etapes de la seua evolució. En els seus inicis, Fantasia habitava en la paraula i en els contes populars protagonitzats per personatges imaginaris i mons màgics.
Els Ajudants representen les persones que han mantingut viva la tradició oral a través de la recopilació de relats, que acabaren convertint-se en clàssics. Entre les figures destacades apareixen Giambattista Basile, els germans Grimm, Perrault i Enric Valor, així com creadors de noves històries que no procedien de la tradició oral, com Jules Verne o J. M. Barrie.
El recorregut també arriba a la Fàbrica, que simbolitza la transformació i la uniformització dels relats fantàstics. És el procés que va consolidar imatges com les sabates de cristall de la Ventafocs o el príncep blau, simplificant i modificant les diferents versions que existien en diverses cultures.
La mostra incorpora, a més, objectes procedents dels fons del mateix museu, que han contribuït a construir el relat expositiu i a connectar la fantasia amb el patrimoni i la identitat cultural.


